Arqueologia musical. La prehistòria

  • En l'estudi de la prehistòria, no podem afirmar que en una etapa determinada de la seva evolució la humanitat comencés a fer música, sinó tan sols de que hi va haver un moment (desconegut), en que l'home va ser capaç d'idear (fabricar) i utilitzar artefactes per a produir sons, i això només pels objectes que ha pogut trobar l'arqueologia. Article del Jesús Salius, musicòleg i amic meu de l’ESMUC, sobre unes troballes d’un xiulet fet d’òs, datat a l'època paleolítica i trobat al Plà de l’Estany, i com es pot relacionar aquest tipus d'objectes amb d'altres similars (de tipus flauta), trobats a altres indrets geogràfics.


  • A falta de fonts directes que ens expliquin com va sorgir la música, especialistes d'altres disciplines han elaborat arguments explicatius basats en l'evolució: per exemple, alguns neuròlegs, han estudiat els efectes de la música sobre el cervell i a partir d'aquí, han intentat explicar el mecanisme pel qual el cervell, en un moment donat, va començar a desenvolupar la necessitat de música o el gust per la música. Els psicòlegs també han intentat aportar explicacions neurocientífiques, com per exemple en el llibre de Steven Mithen, "The singing Neandertals, the origins of music, language, ment i cos", (o sigui, el Neandertal que cantava...), on atribueix un origen comú o almenys paral·lel a la música, la llengua, el desenvolupament de la ment, i del cos humà, a partir de les seves necessitats de comunicació. Clica per veure una ressenya d'aquest llibre.