Clavicèmbal

Clavicèmbal model francès de Hemsch.






Introducció

Encara que he estudiat, o més ben dit, he posat les mans damunt de molts instruments, el clavicèmbal és el "meu instrument" més que cap altre, al que hi he dedicat més hores d'estudi i amb el que he fet més música i he tocat més obres, sobretot amb altres companys, tant fent música de cambra com acompanyant altres grups com a continuista.

Tot i que els meus estudis oficials van ser una mica accidentats, la meva professora principal, la Mireia Hernàndez, em va fer descobrir la riquesa de so i d'articulació que és possible aconseguir de l'instrument, controlant-ne el toc. És una visió molt enriquidora que procuro aplicar i aprofundir en la constant recerca del dibuix sonor.






Els meus instruments

Els instruments que tinc a casa son: un clavicèmbal model francès, de dos teclats, copia d'un original del francès HEMSCH de 1756, de 5 octaves (fa 0 - fa 5), 2x8', 1x4' i registre de llaüt, transpositor 415-440 Hz., 240x93x28 cm., 72 kg., construït l'any 1998 per Raúl M. Sevillano, luthier de Zaragoza,



i un clavicèmbal model italià, d'un teclat, basat en un instrument de l'italià GIUSTI de 1679, de 4 1/2 octaves (sol 0 - mi 5), 2x8', transpositor 415-440 Hz., 238x87x21 cm., 40 kg., construït l'any 2003 per Bizzi, d'Itàlia.






Pedagogia de l'instrument

Aquí teniu un escrit referent a la meva visió sobre l'organització i els objectius d'una classe de clavicèmbal de Grau Elemental de Logse, que vaig fer l'any 2001 per a l'assignatura de Pedagogia de l'instrument. Fes click aquí per a veure el meu text sobre L'aprenentatge del clavicèmbal.


Nota.- Aquest treball conté 10 Anexos que, com que son documents escanejats ocupen bastant espai, i els he posat per separat:


            Anex 1. - La meva proposta de continguts pel grau elemental de clavicèmbal.

            Anex 2. - Decret Generalitat grau elemental.

            Anex 3. - Article Vilar: donde debe estar el repertorio.

            Anex 4. - Decret Generalitat grau mitjà de clavicèmbal.

            Anex 5. - fragment de Tomas de Santa Maria: Arte de tañer fantasia.

            Anex 6. - François Couperin: L'art de toucher le clavecin.

            Anex 7. - extret de CPE Bach: Veritable manera de tocar un instrument de teclat.

            Anex 8. - Dechaume: sonogrames comparats piano i clavicèmbal.

            Anex 9. - McPherson: habilidades requeridas para tocar un instrumento.

            Anex 10. - Machado: orientación educativa en los conservatorios.






Informació diversa sobre el clave

Petita pàgina informativa en català sobre l'instrument, feta per la clavecinista Maria-Teresa Julià i Pous.



Una traducció al francès d'alguns fragments del llibre de Daniel Gottlob Türk, Méthode de clavicorde pour élèves et professeurs, 1789.



Depenent del país d'origen, els clavicèmbals es construien amb diferents detalls en la seva geometria i d'altres variables com el gruix i disposició de les cordes, etc., cosa que afectava el seu sò. Aquesta pàgina en dóna uns quants exemples: Sons del clavicèmbal francès, italià, flamenc, etc.



Pàgina molt interessant i completa de John Sankey, sobre diversos aspectes com la tècnica, la digitació, el sò i molts d'altres.



Pàgina que conté diverses dades històriques i detalls de construcció (en francès), basada en les descripcions de l'instrument que en fa la "Encyclopèdie de Diderot et d'Alembert". I al final de la pàgina hi ha més enllaços sobre l'instrument.



Multilingual Harpsichord Lexicon amb equivalències en diferents idiomes dels components d'un clavicèmbal.




Al segle XVIII el clavicèmbal, que s'havia utilitzat fins aleshores com a instrument sol o bé formant part del continu tant en la música de cambra com en conjunts més nombrosos, es va començar a utilitzar també com a instrument solista de l'orquestra. Aquí podeu veure'n un exemple tret del YouTube en el Tercer moviment del Concert per a clavicèmbal i orquestra en Re menor, BWV 1052, de J. S. Bach, amb Shalev Ad-El com a solista i director, i el grup Musica Viva Amsterdam.




Durant el segle XIX el clavicèmbal va estar pràcticament en desús, i quan a principis del segle XX es va intentar recuperar l'instrument, al principi no es van fer rèpliques de l'instrument històric sinó que es va intentar "millorar-lo" i "modernitzar-lo". La clavecinista més important d'aquella època va ser Wanda Landowska, i tocava amb un instrument d'aquest tipus. En aquest video trobat al YouTube, veiem a Wanda Landowska en una gravació a casa seva, prop de Paris, l'any 1927. El sò és més proper al del piano modern.