A Catalunya, la gralla se sol tocar a moltes festes de carrer o de plaça, entre les que destaquem les jornades castelleres, les trobades o balls de gegants, nans, balls com el de l'àliga i altres representacions d'animals, ball de bastons, seguicis, processons, rues, comparses, etc.

Les músiques que es toquen quan tota la colla marxa a peu pel carrer i que serveix per a anunciar-ne la seva arribada al lloc de l'actuació, són dels tipus marxa o pas-doble, i s'anomenen cercavila o passacarrer.




Exemple de Cercavila

I naturalment, també es toquen músiques per a acompanyar l'actuació propiament dita dels grups anomenats abans, per exemple, durant l'enlairament dels castells i durant els balls dels diferents grups mencionats abans. En veurem alguns.

Gralles als Castells Gralles als Gegants Concerts de gralles



Gralles als Castells

L'any 1999 vaig iniciar-me com a graller al grup de gralles de la Colla castellera Jove Xiquets de Tarragona (CJXT), és a dir, la Colla Jove, on encara continuo tocant. A continuació, unes fotos d'alguns dels castells que ha aixecat la Colla Jove, a les temporades que els va coronar per primera vegada:


Quatre de nou amb folre, 26 Setembre 1993 Tres de nou amb folre, Santa Tecla 1994

El grup de grallers és qui proveeix la música que es toca quan s'enlaira un castell. Tal com diu el nostre company graller l'Oriol Nicolau: "El toc de castells es pot estructurar en 5 parts, que son inici, pujada, aleta, baixada, i sortida. L'inici serveix per a avisar al públic i als mateixos castellers (molts no veuen el castell, ja que estan col·locats en posicions diverses dintre del peu o "pinya") que el castell es converteix en un intent, moment que depenent de l'alçada del castell començarà més o menys aviat. La pujada consta de dos elements que es van repetint fins que l'enxaneta s'encavalca i les gralles toquen l'aleta, dues notes juganeres, llargues i agudes, brillants i festives, que fan entendre que el castell ha estat coronat. Després de dues notes més, pausades i llargues i que ajuden a tranquilitzar el castell, torna a venir una melodia ràpida i àgil, per a baixar-lo amb lleugeresa, i que es va repetint fins que s'arriba a la sortida, que coincideix amb el moment en que es desfà la pinya, i s'acaba la construcció. Depenent del castell, la sortida serà curta o llarga, normalment a partir d'un dos de set en amunt es fa la sortida llarga, però tot depèn de la importància que cada colla doni a un o altre castell."

Clicant aquí sentiràs el Toc de castells, és a dir, la melodia que s'interpreta sempre que s'enlairen els castells. La versió és del grup de grallers de la Colla Jove.

I aquí hi trobaràs la transcripció en partitura d'aquest Toc de castells de la Colla Jove.

Notes.-
1. La música del toc de castells és molt antiga i va evolucionar a partir de les diverses versions del Ball de Valencians que sabem que ja s'acompanyava amb gralla (coneguda aleshores com a dolçaina) abans del segle XIX. A finals del XIX trobem les primeres transcripcions escrites d'aquesta música, i a principis del XX els primers enregistraments, i podem comprovar que ja és bastant semblant a la d'ara, però com que la música s'ha transmès per tradició oral, ja la trobem llavors amb moltes variants segons la procedència geogràfica. Aquesta música és viva i avui encara es continua modificant, a cada lloc i amb el temps, pel col·lectiu de músics que l'interpreta, presentant-se'n actualment amb moltes variacions de detall que es fan evidents quan s'escolten els grups de grallers de cada colla.

2. Pel públic que mira els castells, la música n'és l'acompanyament festiu, però com ja hem senyalat abans, per al casteller que participa en la seva construcció (moltes vegades situat en posicions que no li permeten veure'l) és a més el guia que li explica per exemple, que l'enxaneta ja s'està preparant per a passar i coronar el castell (i que a vegades els músics, començant a tocar l'aleta una mica abans, animen a aquest enxaneta que completi el pas i no es tiri enrera), que li dóna un ritme seguidet perquè pugi més depressa, o al contrari, que li dóna un ritme més pausat per a calmar el nerviosisme -i les batzegades- dels que ja han començat a baixar. Tot això produeix encara més canvis musicals cada vegada que es toca el Toc de castells.

3. Fins i tot, en l'enregistrament i la partitura de la Colla Jove que adjuntem, hi ha diferències de l'una amb l'altra, per exemple en les pauses entre els diferents fragments de música -en les quals només se sent el timbal- , que son més llargs en l'enregistrament. També hi ha una diferència en la part de l'Aleta, que en l'enregistrament es repeteix dues vegades, ja que es tractava d'un castell de 5 pilars o columnes i en aquest cas, quan l'enxaneta ha de passar consecutivament per damunt de dos aixecadors, es toca l'aleta en cada pas.

4. L'àmbit d'alçades del Toc de castells va de Sol3 a Sol4, és a dir, que va des de la digitació amb tots els forats tapats a la de tots els forats destapats. En la partitura se sol escriure en aquest tò real, o sigui de Sol3 a Sol4, però s'ha de tenir en compte que en la gralla, l'afinació de l'instrument és mig tò més baixa que l'estàndard del La= 440 hz. i es situa al voltant del La= 415 hz., cosa que fa que en alguns àmbits fins i tot es consideri que l'instrument és en realitat transpositor en Si.




Altres tonades del repertori casteller són,

  • l'entrada a la plaça,
  • el toc del pilar caminant,
  • el toc de vermut,
  • el toc de processó i
  • el toc de matinades. I naturalment,

  • el repertori de Cercavila, (veure foto i explicació de cercavila més amunt).




    Una foto dels Grallers de la Colla Jove (2007)




    Aquí hi ha l'enllaç a la Web de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.




    I l'entrada Casteller a la Viquipèdia.




    Informació castellera d'actualitat de la revista digital "La Malla": Canal Castellers.




    La Web dels Castellers.com és una web que parla de Castellers. Tal com diu a la Web, "sense defensar cap color ni cap senyera més que la de fer castells".




    Tenint en compte totes aquestes variants musicals de les que hem parlat abans referides al Toc de castells, però que es dónen igualment en les altres músiques també relacionades amb els castells, pot ser interessant escoltar-ne les interpretacions de la Escola de grallers de Sitges.




    Gralles als Gegants

    Històricament, Castells igual a Gralles, tothom hi estarà d'acord. En canvi, Gegants ha estat igual a Gralles principalment a la Catalunya nova, però jo (que sóc de Terrassa) de petit sempre havia vist ballar els Gegants amb el flabiol. En general, la música pels Gegants depenia de la zona geogràfica.

    Ara però que la pràctica dels Castells ha crescut, i la dels Gegants i altres figures dels seguici també, la Gralla ha crescut amb ells i s'ha imposat, convertint-se en l'instrument majoritari de les festes populars a Catalunya.


    Gegant Moro i Geganta Mora
    de la ciutat de Tarragona
    Festa Major de Terrassa:
    drac i gegants





    L' Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, una entitat federativa que agrupa la majoria d'associacions que es dediquen a l'activitat gegantera.




    Article de Viquipèdia sobre l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, on hi trobem també informació de tipus general sobre els Gegants.




    Un escrit sobre Cultura Gegantera.




    Concerts de Gralles

    Últimament, i després d'augmentar espectacularment el nombre de sonadors de gralla a casa nostra, estàn augmentant també els cursos de l'instrument i la gent que l'estudia com qualsevol altre instrument musical: per tant, el nivell de qualitat dels grallers està pujant de forma gradual, i cada vegada sovintejen més els grups que poden pujar dalt d'un escenari, tant per fer-hi un concert com un ball de gralles, sense que la música sigui la part accesòria sinó la principal:




    Aquest enllaç ens porta enregistraments de diversos grups al 17è. Concert de Grallers de Santa Llúcia, organitzat pel grup Ganxets, Grallers del Baix Camp.




    I aquí tenim uns quants enregistraments del mencionat grup Ganxets, Grallers del Baix Camp.