Introducció a la meva pàgina Web

He escrit i continuo escrivint aquesta pàgina Web personal dedicada a la música, perquè aquesta és una cosa molt important a la meva vida. Em refereixo a totes les músiques? No, només a les que m’agraden i em diverteixen, a les que m’atrauen intel•lectualment i sobretot, a les que m’emocionen i em commouen. Per a traduir-ho d’una manera aproximada, a les músiques tradicionals del meu entorn, i a les músiques de la Cultura del Món Occidental o sigui, al que n’hi diem música culta, o música clàssica, on incloc igualment la música antiga i barroca, la del romanticisme, i la del segle XX.

Però la paraula MÚSICA és polisèmica, i es refereix també a moltes altres músiques que ténen altres significats i que no m’interessen, en les quals la música és simplement adjectiva, és el teló de fons d’un espectacle visual (sovint amb un ganxo de lluïment del cos, o directament sexual), o és música només ballable per a un tipus de ball repetitiu que tampoc m’atrau, o pot arribar a ser només un vehicle insuls per a transmetre un text, sovint banal, o pitjor encara, pot ser música ambiental, destinada a sonoritzar qualsevol espai públic sense el meu consentiment. En aquest context, quan els medis de comunicació d’aquí parlen de música catalana, només solen voler dir que té un text català, encara que la cantarella sigui rockera, country, o flamenca. I en canvi, la música instrumental de compositors catalans com Toldrà o de Joaquim Serra, o Mompou (entre d’altres), que sí que sona genuïnament catalana, no es considera com a tal, excepte quan va amb un text català.
(Entre parèntesi, una altra música que m’avorreix o directament m’indigna, és la interpretada per músics mediocres i/o caradures).

I això seria tot, si no tinguéssim en compte la Història. Però la música d’èpoques anteriors era diferent de la d'ara, fins i tot sense moure'ns de l’àmbit de la Cultura del Món Occidental. I encara més, degut a que la música és un art efímer que només té una existència real en el moment que s’està executant, i si tenim en compte que la notació musical que ens ajuda a retenir la música per a una següent execució, és una eina que fa les primeres provatures amb els grecs però que no arriba a ser un sistema prou fiable fins a l’edat mitjana i encara va evolucionant en precisió fins més tard, doncs a mesura que retrocedim en el temps tenim menys certesa de com sonava realment la música de l’època (tant incert com pugui ser saber quin tipus de llenguatge usaven els nostres ancestres en l’època anterior a l’escriptura). No obstant, les descripcions literàries de teories i pràctiques musicals d'aquestes èpoques anteriors, els textos que sabem que es cantaven, les representacions gràfiques d'instruments i les troballes d’exemplars d'aquests mateixos instruments antics (molt poques, i en deficient estat de conservació), ens dónen algunes pistes de com podia ser la pràctica musical a cada periode històric.

Això pel que fa als compositors i a les seves obres. Però a la meva pàgina, també he volgut parlar dels diferents instruments, de les tècniques que utilitza el músic instrumentista, i de la pràctica musical. Per últim, subratllo que no he volgut fer una relació exhaustiva de tots els assumptes tractats, sinó donar quatre pinzellades als temes pels quals tinc més interès. I això és tot.