El debat: interpretació "autèntica" o "segons la tradició"?


Un article de Joan Vives, que resumeix molt bé l'estat actual de la interpretació de la música antiga: Criteris històrics o la revitalització d'una estètica de la interpretació.



Aquí hi ha unes quantes remarques breus sobre Interpretació musical en diferents èpoques pretèrites.



Un llibre força interessant anomenat Playing with history, de John Butt, on si examineu l'index de capítols (Table of Contents, a la columna de l'esquerra), veureu que fa una detallada aproximació històrica a la interpretació musical, i clicant damunt de First Pages, podreu veure una mica l'estil del llibre.



Quan vaig escriure aquesta pàgina, en aquest punt hi tenia dos enllaços a articles de la xarxa sobre els possibles Criteris d'interpretació històrica, que com que és un tema molt calent i molt periodístic, doncs ja han desaparegut. La pàgina en contra, es deia "The HIP-ocrisy Home Page", (la interpretació que aquí en diem autèntica, o amb criteris històrics, se sol anomenar en anglès, Historically Informed Performance, o HIP, i l'autor feia servir la coincidència de noms per a denunciar la hipocresia dels seus partidaris). En qualsevol cas, si feu una Cerca a la xarxa sobre "Historically Informed Performance", trobareu desenes d'articles que en parlen.



Concretament aquí en teniu un exemple amb un article i molts comentaris que el segueixen, amb el títol HIP: Who says, and Why it must be so? (Qui ho diu i perquè ha de ser d'aquesta manera?)



Una curiositat sobre el tema de la pronunciació a la moderna o a l'antiga de les partitures antigues: Chantez-vous Français? par Olivier Bettens, subtitulat Remarques curieuses sur le français chanté du Moyen Age à la période baroque.



És "antiga" realment la música antiga, o de fet és molt nova? Un article anomenat El Barroco Musical y el Arte Abstracto per Xavier Blanch, aparegut a la revista de música antiga Goldberg, no. 31 de l'any 2004, ens planteja que aquella revolució de l'art abstracte del segle XX, quan va prescindir de la figuració i del significat, ja l'havia fet la música del barroc quan va prescindir igualment de la paraula i del significat, i va inventar la música instrumental.