Josep Rius, músic


Una foto ben curiosa: mon pare l'any 1947, com a contrabaixista a la Banda Municipal de Terrassa. És el contrabaixista que surt a l'extrem esquerre de la foto, aguantant el seu instrument. Especialment durant els anys quaranta i cinquanta aquesta banda havia fet molt repertori simfònic, inclosa la quinta simfonia de Beethoven en un concert a l'any 1951 per a celebrar el seu vinticinquè aniversari.




Tocant el fiscorn segon a la cobla, segurament La Principal de Terrassa. Any indeterminat.




Dirigint l'orquestra del Conservatori de Terrassa, cap allà l'any 1980.




Mon pare ha tocat el contrabaix, el fiscorn, ha fet de director (també de cors), de professor de solfeig i d'instrument al Conservatori de Música de Terrassa, i fins i tot va tocar el trombó de vares a la "mili". Ah, i a la parrròquia, l'harmonium i l'orgue. Però de fet, ell és cellista, com he dit abans. Així que, deixem que ara surti el cello:

És un dibuix al carbonet d'ell tocant el cello, fet pel pintor Badia pels voltants dels anys 1957-1958.




I una foto, només de les mans. Any indeterminat.




Aquí hi ha el programa del que segurament va ser l'últim concert públic de mon pare, als seus 81 anys.

Va ser un concert l'estiu del 1997, en el qual el vaig acompanyar jo a l'orgue, i que vam repetir a tres esglésies del país que tenen un orgue barroc: L'Aleixar (Baix Camp), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), i Torredembarra (Tarragonés).

Aquí us poso uns quants tastets d'aquest concert:

l'enregistrament del Preludi de la Sonata en re menor, de Corelli,

i el Cant dels ocells, que va tocar com a bis.

També hi afegeixo una mostra de la part d'orgue sol del concert, el Tiento de medio registro de 2 tiples de segundo tono, de F. Correa de Arauxo.




I encara, una foto més recent d'ell tocant, l'any 1999, als 83 anys.




Finalment, una foto per a la nostàlgia, el pare i la mare a Montserrat. Mon pare va tenir una forta relació amb el monestir, ja que hi va pujar durant molts anys a les Trobades d'animadors de cant per a la litúrgia, i fins i tot hi anava com a professor de cello del Conservatori de Terrassa, a fer els exàmens oficials d'instrument als nens de l'Escolania que estudiaven cello.