Acudits sobre músics - 6


  • L’orgue és un instrument de culte perquè quan comença a sonar sentim el Poder de Déu, i quan acaba coneixem la Gràcia de Déu.


  •  
  • Per a què serveix un acordió? Per a aprendre a doblegar un mapa de carreteres.


  •        
  • -Sant Pere està rebent en el seu despatx als nouvinguts. Pregunta al primer:
    - A què et dedicaves?
    - Era metge.
    - Bé, segueix recte fins a les portes del Cel. El següent! Tu a què et dedicaves?
    - Era mestre.
    - Segueix el metge i passa per les portes del Cel. Següent? I tu, a què et dedicaves?
    - Era músic.
    - Dona la volta, busca l’ascensor de servei, travesses la cuina ...


  •      
  • -En què s’assemblen les arpes als ancians?
    - Tots dos són difícils de ficar i treure dels cotxes.


  •      
  • - Qué va contestar un bateria quan li van preguntar si volia ser Testimoni de Jehovà?
    - Ho sento, no vaig veure l’accident.


  •  
  • En un tuguri, un client demana un whisky, mentre toca el pianista. Sobre el piano està asseguda una mona amb cara d’avorriment; quan serveixen el whisky al client, es dirigeix corrent a la barra i li fica els ous a dintre el got. El client es queda sorprés, i s'adreça al pianista, que continua tocant més avorrit que la mona:
    - Escolti, sap per què la mona ha ficat els ous al meu whisky?
    I el pianista, impertèrrit, i sense deixar de tocar, respon:
    - Pel títol no em sona, però si me la taral·lareja...


  •    
  • Pintada en una paret:
    - "No a la donación d’órganos. Yamaha".


  •      
  • -Quant de temps porta afinar un shitar (mena de guitarra índia)?
    - Ningú no ho sap.


  •          
  • -Què és un quartet?
    - El que queda d’una orquestra simfònica d’un país De l’Est de gira per Europa.


  •    
  • Els crítics són com els eunucs; saben perfectament com ha de fer-se, però no poden fer-ho.


  •          
  • - Quin gran músic va morir ofegat?
    - Gluck!


  •    
  • En un carrer de Cremona hi havia tres tallers de luthiers. Una vegada els Amati van posar un cartell en la seva porta, en que es deia:
    - Fabriquem els millors violins de tota Itàlia.
    Els Guarneri van contraatacar posant-ne un altre:
    - Fabriquem els millors violins del món.
    Els Stradivari van decidir al seu torn reaccionar posant aquest:
    - Fabriquem els millors violins d’aquest carrer.


  •    
  • Un periodista va preguntar a Verdi si, com Wagner, tenia alguna teoria sobre el teatre. Verdi va respondre:
    - Sí; el teatre ha d’estar ple.


  •    
  • -Sabies que Beethoven va dedicar la seva quinta simfonia a son pare?
    - Cómo ho saps?
    - Fixa’t en el començament: "Per a papà..."


  •  
  • Alguns musicòlegs estan convençuts de que Maurice Ravel era argentí, pel seu "Concierto para la mano gaucha". ("la main gauche", en francès)


  •  
  • Informe redactat per un expert en tècniques d’organització i productivitat després d’assistir a un concert de l’Orquestra Simfònica titular d’una Comunitat Autònoma:
    - Els quatre oboès romanen llarg temps sense intervenir. Seria convenient reduir el seu número i escalonar la seva intervenció al llarg de la peça, per a eliminar les puntes d’activitat.
    - Els primers violins toquen a l’uníson, és a dir, notes idèntiques; es podria reduir considerablement el seu número i utilitzar amplificació electrònica quan es requerís una forta intensitat sonora.
    - El coeficient d’utilització del triangle és extremadament pobre. Convindria utilitzar més àmpliament aquest instrument i fins i tot posar-ne uns quants. Atés que el seu preu de compra és extremadament baix, la inversió resultaria molt rendible.
    - Tocar les fuses requerix un esforç considerable i representa una complicació inútil. Se suggereix que totes les notes s’arrodoneixin a la semicorxera més pròxima. D’aquesta manera, serà possible recórrer en major grau a músics menys qualificats.
    - Hem detectat que un mateix passatge es repeteix amb massa freqüència. Aquestes repeticions poden reduir-se considerablement.
    - És inoperant fer que els instruments de vent toquin un tema que ja ha estat interpretat per les cordes. Es pot estimar que, si s’eliminéssin totes les redundàncies, un concert de dues hores duraria vint minuts, la qual cosa reduiria els gastos generals i evitaria, a més, la necessitat d’un entreacte.
    - La substitució del piano de cua per un piano vertical, que ocupa molt menys espai, permetria utilitzar més racionalment la zona d’emmagatzemament d’instruments.
    - Les tècniques d’execució, que semblen no haver evolucionat des de fa segles, sense cap avenç en l’ergonomia, mereixerien un estudi en profunditat. S’observa, per exemple, que el pianista, per a interpretar la seva partitura, necessita les dues mans, i a més toca amb els dos peus, que activen uns pedals. A pesar d’això té serioses dificultats amb determinades notes. És probable que una nova concepció del teclat que posés a l’abast immediat de la seva mà les tecles més sovint utilitzades, podria millorar les condicions de treball de l’intèrpret.
    - A molts altres executants, una de les mans els serveix quasi exclusivament per a sostenir l’instrument; si s’utilitzés un suport, la mà ociosa quedaria disponible per a realitzar una altra activitat.
    - Cal assenyalar també l’excessiu esforç que, de tant en tant, han de fer els intèrprets d’instruments de vent, quan l’ocupació d’un compressor podria proporcionar l’aire necessari d’una forma adequada i millor controlada.
    - L’obsolescència dels instruments és un punt que mereix també ser examinat: el programa anunciava que l’instrument del primer violinista tenia més de 100 anys! Si s’hagués aplicat correctament el barem d’amortització, s’hauria constatat que el valor d’aquest instrument era certament nul i s’hagués pogut pensar en la compra d’un instrument modern.


  •        
  • La cigala i la formiga (faula)
    Hi havia una vegada una formigueta molt treballadora, i una cigala a qui li va donar per cantar i tocar la guitarra elèctrica.
    La formigueta, cada vegada que veia la cigala li deia:
    -Has de fer com jo, treballar i estalviar. Si no, ho passaràs molt malament quan arribi l’hivern.
    Va passar el temps, i la formigueta va veure la cigala conduint un Mercedes Benz descapotable, persseguida per fans, i li va preguntar:
    - Qué ha passat?
    - M’he fet famosa com a cantant de rock, i ja veus ...
    Un temps després la formigueta veu la cigala al costat d'un jet privat:
    - Es teu aquest jet?
    - Sí; els meus discos s’han venut per tot el món, i tinc gires per tot Europa i Amèrica.
    - Passaràs, llavors, per París ...
    - Sí, clar.
    - Em pots fer un favor? Busca a un tal La Fontaine, i l'engegues a la merda de part meva.


  •    
  • N'has sentit a parlar d'aquell vol xàrter de directors d’orquestra?
    - La bona notícia: es va estavellar.
    - La mala notícia: hi havien tres seients lliures.


  •    
  • Perquè el director sembla un condó?
    - Perquè és més segur amb ell, però sense és més divertit.


  •  
  • Quina és la diferència entre Déu i un director?
    - Déu sap que Ell no és un director.


  •      
  • Els homes són com els músics:
    - vénen, toquen i se’n van.