Acudits sobre músics - 8


  • - Per què són molt cobejats els cors de directors per als trasplantaments?
    - Perquè tenen poc ús.


  • - Per què els últims faristols dels segons violins semblen estar sempre contents?
    - Perquè quasi mai s’assabenten de qui els està dirigint.


  • La següent anècdota s’atribueix a un director que va ser molt famós en temps ja llunyans: Per a causar una bona impressió entre els músics el primer dia de la seva incorporació com a director titular d’una orquestra, abans de l’assaig va afegir una alteració en una nota, en la partitura del segon trombó. Va començar a dirigir, i a l’ arribar a aquest punt, va interrompre l’assaig i va exclamar:
    - El segon trombó ha tocat un sostingut!
    I el trombó, sense perdre la calma, li va contestar:
    - Ni de bon tros; he tocat esta peça centenars de vegades, i me n’he adonat a temps que algun cretí hi havia anotat un sostingut, però no l'he tocat.


  • Un client entra en una botiga d’animals demanant un lloro. N'hi ensenyen dos:
    - Aquest costa 500 euros, i l’altre 1.000
    - Què fa el de 500?
    - És capaç de cantar totes les àries de Mozart.
    - I l’altre?
    - Pot cantar Wagner. També tenim el del fons, però costa 3.000.
    - I aquest què fa?
    - Res que se sàpiga, però els altres dos li diuen "Mestre".


  • Sir Thomas Beecham no era molt aficionat als assajos. Una vegada que havia de dirigir la quarta simfonia de Brahms, es va despedir dels músics, sense assajar-la, dient-los:
    - Ens veiem el dia del concert.
    Un trompa, novell, li va dir:
    - Però, mestre, jo mai l’he tocat.
    I Beecham li va contestar:
    - No sap vosté com li agradarà!


  • - Quina és la diferència entre la clau de les violes, i el Grec?
    - Alguns directors saben llegir Grec.